L’Institut Valencià de Cultura reivindica amb aquest cicle la tasca d’algunes de les primeres dones directores de cinema en el període mut.

El cicle s’inicia l’1 de març, a les 20 hores, amb la projecció d’un programa de sis curts muts de la cineasta francesa Alice Guy.

Cul­tu­ra, per mit­jà de l’Ins­ti­tut Valen­cià de Cul­tu­ra, pre­sen­ta en La Fil­mo­te­ca de Valèn­cia un extens cicle sobre les pri­me­res dones direc­to­res de cine­ma en el perío­de mut que es podrà veu­re des de març fins a final de 2022.

El cicle s’i­ni­cia el dimarts 1 de març, a les 20 hores, amb la pro­jec­ció d’un pro­gra­ma de sis curt­me­trat­ges muts que va rodar la direc­to­ra fran­ce­sa Ali­ce Guy als Estats Units entre 1911 i 1912. La ses­sió i el cicle seran pre­sen­tats al públic de la sala Ber­lan­ga per la tèc­ni­ca del depar­ta­ment de Pro­gra­ma­ció de La Fil­mo­te­ca, Nuria Cas­te­llo­te.

Con­for­mat per ‘Grea­ter Love Hath No Man’ (1911), ‘Falling Lea­ves’ (1912), ‘Making an Ame­ri­can Citi­zen’ (1912), ‘Two Little Ran­gers’ (1912), ‘Algie the Miner’ (1912) i ‘The Girl in the Arm­chair’ (1912), aquest pro­gra­ma de curts d’A­li­ce Guy es podrà tor­nar a veu­re el dime­cres 9 de març, a les 20 hores.

El diven­dres 11 de març, a les 20 hores, i el dimarts 22 de març, a les 18 hores, La Fil­mo­te­ca pro­jec­ta un segon pro­gra­ma de curt­me­trat­ges d’A­li­ce Guy, del qual for­men part ‘A Fool and His Money’ (1912), ‘The High Cost of Living’ (1912), ‘The Coming of Sun­beam’ (1913), ‘Matri­mon­y’s Speed Limit’ (1913) i ‘The Ocean Waif’ (1916).

Una reivindicació de les pioneres del cinema

Amb la pro­gra­ma­ció d’a­quest cicle, l’IVC vol rei­vin­di­car la tas­ca silen­cia­da d’al­gu­nes de les pri­me­res dones direc­to­res de cine­ma. Al con­tra­ri del que es podria pen­sar, donat l’o­blit a què van ser abo­ca­des per la his­to­rio­gra­fia canò­ni­ca, la pre­sèn­cia de les dones no era excep­cio­nal en els orí­gens de la indús­tria cine­ma­to­grà­fi­ca, espe­cial­ment en la nord-ame­­ri­­ca­­na.

De fet, la pri­me­ra pel·lícula de fic­ció que es coneix va ser diri­gi­da a Fra­nça per una dona. Abans d’e­mi­grar als Estats Units, Ali­ce Guy (1873–1968) va diri­gir en 1896 el curt­me­trat­ge ‘La Fée aux Choux’, basat en un cèle­bre con­te infan­til.

Entre 1910 i 1920 els inci­pients estu­dis de Holly­wood, sobre­tot la Uni­ver­sal, comp­ta­ven entre les seues files amb no poques direc­to­res i guio­nis­tes, així com amb algu­na pro­duc­to­ra. Durant el mes de març, La Fil­mo­te­ca de Valèn­cia pro­gra­ma­rà algu­nes de les pel·lícules més des­ta­ca­des d’a­ques­tes pri­me­res dones cineas­tes, entre les quals figu­ren la fran­ce­sa Ali­ce Guy i les nord-ame­­ri­­ca­­nes Lois Weber i Mabel Nor­mand.

Amb una fil­mo­gra­fia de més de mil pel·lícules, la direc­to­ra, actriu i pro­duc­to­ra fran­ce­sa Ali­ce Guy és, sens dub­te, la més cèle­bre de les pio­ne­res del cine­ma. Con­tem­po­rà­nia dels ger­mans Lumiè­re i de Geor­ges Méliès, es va ava­nçar a aquest últim en la con­cep­ció d’un cine­ma narra­tiu, enca­ra que el direc­tor de ‘Viat­ge a la Llu­na’ haja sigut con­si­de­rat com el pare del cine­ma de fic­ció durant diver­ses dèca­des.

Des­prés de diri­gir diver­ses pel·lícules a Fra­nça per a Gau­mont durant tota una dèca­da (1896–1906), Ali­ce Guy es va tras­lla­dar als Estats Units en 1907 a fi de con­ti­nuar diri­gint curt­me­trat­ges per a la filial nord-ame­­ri­­ca­­na de la pro­duc­to­ra fran­ce­sa. Tres anys més tard, va fun­dar la seua prò­pia pro­duc­to­ra, Solax Com­pany, amb la qual va gau­dir de lli­ber­tat per a fil­mar pel·lícules de temà­ti­ques i gène­res molt diver­sos, com demos­tra la selec­ció de les seues obres inclo­ses en els dos pro­gra­mes que pro­jec­ta La Fil­mo­te­ca al març.

Guy va diri­gir dra­mes d’e­mo­tiu liris­me com ‘Falling Lea­ves’ i ‘wes­terns’ com ‘Grea­ter Love Hath No Man’ o ‘Two Little Ran­gers’, en els quals la cineas­ta fa gala d’un insò­lit domi­ni del cine­ma d’ac­ció. En el seu cine­ma tam­poc fal­ta una pers­pec­ti­va social, que atén qües­tions com la immi­gra­ció o la des­igual­tat de gène­re en ‘Making An Ame­ri­can Citi­zen’ i ‘The Ocean Waif’.

Entre els mèrits que situen Ali­ce Guy com una ava­nça­da a la seua èpo­ca està el fet d’ha­ver diri­git la pri­me­ra pel·lícula pro­ta­go­nitza­da per un per­so­nat­ge ‘queer’ en ‘Algie the Miner’. Tam­bé va ser pio­ne­ra a diri­gir una pel·lícula inter­pre­ta­da ínte­gra­ment per actors afro­ame­ri­cans en ‘A Fool and His Money’.

Lois Weber i Mabel Normand

El dijous 10 de març, a les 20 hores, La Fil­mo­te­ca pro­jec­ta un pro­gra­ma de sis curt­me­trat­ges muts que va rodar l’ac­triu i direc­to­ra nord-ame­­ri­­ca­­na Lois Weber (1881–1939) entre 1911 i 1916. La ses­sió serà pre­sen­ta­da al públic de la sala Ber­lan­ga per la tèc­ni­ca del depar­ta­ment de Pro­gra­ma­ció de La Fil­mo­te­ca, Nuria Cas­te­llo­te.

Con­for­mat per ‘On the Brink’ (1911), ‘Fine Feathers’ (1912), ‘The Rosary’ (1913), ‘Sus­pen­se’ (1913), ‘Lost by a Hair’ (1914) i ‘Idle Wives’ (1916), aquest pro­gra­ma de curts de Lois Weber es podrà tor­nar a veu­re el dijous 24 de març a les 18 hores.

Entre els títols més des­ta­cats del pro­gra­ma figu­ra ‘Sus­pen­se’, un tre­pi­dant curt­me­trat­ge d’ac­ció que inclou una de les millors per­se­cu­cions del cine­ma de l’è­po­ca. El seu domi­ni del rit­me i una posa­da en esce­na pro­di­gio­sa situen Weber a l’al­tu­ra dels direc­tors que van mar­car el cine­ma ame­ri­cà dels anys deu: D. W. Grif­fith i Cecil B. DeMi­lle.

Direc­to­ra de grans èxits de taqui­lla i una de les cineas­tes millor paga­des de Holly­wood, Lois Weber no va tin­dre incon­ve­nients a trac­tar temes molt polè­mics per a la seua èpo­ca com l’a­vor­ta­ment i el con­trol de la nata­li­tat, la pena de mort o l’al­coho­lis­me i l’ad­dic­ció a les dro­gues.

El diu­men­ge 20 de març, a les 18 hores, i el dime­cres, 23 de març, a les 20 hores, La Fil­mo­te­ca pro­jec­ta el llarg­me­trat­ge ‘El borrón’ (‘The Blot’, 1921), últi­ma pel·lícula que Weber va diri­gir amb la seua prò­pia pro­duc­to­ra i el seu més impor­tant èxit de taqui­lla.

Pro­ta­go­nitzat per les estre­les del cine­ma mut Phi­lip Hub­bard, Clai­re Wind­sor i Louis Calhern, ‘El borrón’ és un dra­ma social molt modern per a la seua èpo­ca, que se cen­tra en dues famí­lies veï­nes amb recur­sos molt dife­rents, la d’un pro­fes­sor i la d’un ric empre­sa­ri de la indús­tria del calçat.

La ter­ce­ra pio­ne­ra que es pre­sen­ta en La Fil­mo­te­ca al març és la nord-ame­­ri­­ca­­na Mabel Nor­mand (1892–1930). Igual que Guy i Weber, Nor­mand va come­nçar triom­fant com a actriu; en el seu cas, grà­cies als seus papers còmics per a la com­pan­yia Keys­to­ne de Mack Sen­nett, on va com­par­tir car­tell amb Char­les Cha­plin i Fatty Arbuc­kle, inter­pre­tant ‘Mabel’, el per­so­nat­ge homò­nim amb què va acon­se­guir la fama.

Mabel Nor­mand va acon­se­guir diri­gir els seus pro­pis curt­me­trat­ges, autèn­ti­ques joies del cine­ma còmic, entre els quals des­ta­quen ‘Mabe­l’s Blun­der’ (1914) i ‘Aven­tu­ras extra­or­di­na­rias de Mabel’ (‘Mabe­l’s Stran­ge Pre­di­ca­ment’, 1914), la pel·lícula en què va apa­réi­xer per pri­me­ra vega­da el per­so­nat­ge del vaga­bund que faria famós Cha­plin.

El dijous 24 de març, a les 20 hores, La Fil­mo­te­ca pro­jec­ta un pro­gra­ma de tres curts de Mabel Nor­mand, con­for­mat per ‘Aven­tu­ras extra­or­di­na­rias de Mabel’ (1914), ‘Mabe­l’s Blun­der’ (1914) i ‘Char­lot en el caba­ret’ (1914). Aquest pro­gra­ma es podrà tor­nar a veu­re el diven­dres 25 de març a les 18 hores i serà pre­sen­tat al públic de la sala Ber­lan­ga per la tèc­ni­ca del depar­ta­ment de Pro­gra­ma­ció de La Fil­mo­te­ca, Áurea Ortiz.

En els prò­xims mesos, La Fil­mo­te­ca té pre­vist con­ti­nuar pre­sen­tant les pel·lícules d’al­tres des­ta­ca­des pio­ne­res del cine­ma com Dorothy Daven­port Reid, Cleo Madi­son, Marion E. Wong, Nell Ship­man, Ruth Ann Bald­win, Lita Law­ren­ce, Made­li­ne Bran­deis i Olga Pre­obrazhens­kaia.

Comparte esta publicación

amadomio.jpg

Suscríbete a nuestro boletín

Reci­be toda la actua­li­dad en cul­tu­ra y ocio, de la ciu­dad de Valen­cia