[vc_row full_width_row=“true”][vc_column][vc_column_text]L’Institut Valen­cià de Cul­tu­ra i Ban­kia, amb la col·laboració de la Fede­ra­ció de Socie­tats Musi­cals de la Comu­ni­tat Valen­cia­na, (FSMCV) publi­quen el lli­bre “Músi­ca a la llum. Docu­men­ta­ció i patri­mo­ni de les ban­des de músi­ca”, un volum que recull 32 arti­cles de 40 autors, escrits en cas­te­llà, valen­cià i anglés, i que recull els tre­balls pre­sen­tats en el I Con­grés Inter­na­cio­nal Músi­ca a la Llum de 2018.

 

El lli­bre es dis­tri­bueix a tra­vés de la Lli­bre­ria de la Gene­ra­li­tat (Llig). Prò­xi­ma­ment dis­po­sa­rà d’una edi­ció elec­trò­ni­ca pro­mo­gu­da per la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia a tra­vés de l’Institut de Crea­ti­vi­tat i Inno­va­cions Edu­ca­ti­ves.

Entre els dies 13 i 15 de des­em­bre de 2018, el Cen­tre Cul­tu­ral La Nau de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia va aco­llir el I Con­grés Inter­na­cio­nal Músi­ca a la llum “El patri­mo­ni docu­men­tal de les ban­des de músi­ca”, patro­ci­nat per Ban­kia i coor­ga­nitzat per l’Institut Valen­cià de Cul­tu­ra (IVC), la Fede­ra­ció de Socie­tats Musi­cals de la Comu­ni­tat Valen­cia­na (FSMCV) i la matei­xa uni­ver­si­tat, a tra­vés del seu Ins­ti­tut de Crea­ti­vi­tat i Inno­va­cions Edu­ca­ti­ves.

Aquest con­grés s’emmarcava en el pro­gra­ma “Músi­ca a la llum”, que va sor­gir en 2016 per a col·laborar amb les socie­tats musi­cals en la con­ser­va­ció, rei­vin­di­ca­ció i difu­sió del patri­mo­ni cul­tu­ral que s’ha anat reunint entorn de les seues ban­des. ‘Músi­ca a la llum’ té, sobre­tot, aspec­tes docu­men­tals i socials, però tam­bé cien­tí­fics.

Ara veu la llum el volum que recull una part dels tre­balls pre­sen­tats en aquell fòrum, con­ve­nient­ment revi­sats i adap­tats al for­mat escrit. Els codi­rec­tors del con­grés, Remi­gi Morant (Uni­ver­si­tat de Valèn­cia i FSMCV) i Jor­ge Gar­cía (IVC), són així mateix coor­di­na­dors del volum i autors del prò­leg.

 

Una obra col·lectiva

 

L’obra està divi­di­da en sis capí­tols: el pri­mer, “Arxius i his­tò­ria de les socie­tats musi­cals” ofe­reix visions pano­rà­mi­ques de la tra­jec­tò­ria d’algunes socie­tats, amb èmfa­si en el patri­mo­ni docu­men­tal que van gene­rar o cus­to­dien, o se cen­tra en deter­mi­nats crea­dors. El segon, “Docu­men­ta­ció en ins­ti­tu­cions públi­ques i pri­va­des”, pre­sen­ta el qua­si sem­pre poc cone­gut patri­mo­ni ban­dís­tic d’importants ins­ti­tu­cions biblio­te­cà­ries o arxi­vís­ti­ques, a més d’abordar la rela­ció i els paral·lelismes entre els arxius pro­fes­sio­nals i els arxius de les socie­tats musi­cals.

Les parts ter­ce­ra i quar­ta se cen­tren en fonts per a l’estudi de les ban­des de músi­ca com són l’hemerografia, la fono­gra­fia i els arxius per­so­nals i fami­liars, vin­cu­lats gene­ral­ment a un crea­dor. Una part impor­tant d’aquests capí­tols està dedi­ca­da als tre­balls d’organologia, en els quals veiem, per exem­ple, com han evo­lu­cio­nat les plan­ti­lles de les ban­des de músi­ca, amb les seues con­se­qüèn­cies estè­ti­ques.

 

Cinquena part del llibre

La cin­que­na part, “El popu­lar i el cul­te en la for­ma­ció del reper­to­ri ban­dís­tic”, es mou entre la docu­men­ta­ció i la musi­co­lo­gia per a abor­dar temes en què s’entrecreuen la músi­ca aca­dè­mi­ca i la músi­ca tra­di­cio­nal, i se subratlla aques­ta doble per­so­na­li­tat tan assen­ya­la­da a vega­des en la músi­ca de ban­da.

 

La sisena i última part

Per a la sise­na i l’última part, “Patri­mo­ni ban­dís­tic i con­text social”, que­den diver­sos tre­balls en què el patri­mo­ni cul­tu­ral de les socie­tats musi­cals s’aborda des de pers­pec­ti­ves legis­la­ti­ves que reflec­tei­xen pro­gres­sius can­vis de sen­si­bi­li­tat i tam­bé des de pers­pec­ti­ves socio­po­lí­ti­ques, refe­ri­des tant a la nos­tra his­tò­ria recent com a la invi­si­bi­litza­ció de la dona en el movi­ment col·lectiu tan impor­tant per al man­te­ni­ment i impuls del feno­men ban­dís­tic.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]