El jove autor Borja López Collado proposa al TEM una reflexió tragicòmica de l’individualisme a través de l’art

L’art pot ser­vir d’espill de la nos­tra reali­tat? Esta és la gran qües­tió que sobre­vo­la a Hipo­con­driart, l’o­bra que el jove dra­ma­turg i direc­tor escè­nic Bor­ja López Colla­do puja­rà a l’es­ce­na­ri del TEM els pro­pers 23 i 24 d’a­bril (19.30 hores). Una peça que, en to tra­gi­cò­mic, refle­xio­na sobre la man­ca d’em­pa­tia a la socie­tat con­tem­po­rà­nia amb l’art com a “radio­gra­fia” d’es­ta men­ta­li­tat indi­vi­dua­lis­ta.

Pau­la (Glo­ria Román) ha tin­gut accés a la cul­tu­ra des de ben menu­da, grà­cies a la insis­tèn­cia dels seus pares. Ja adul­ta, con­ver­ti­da en una jove de sen­si­bi­li­tat fas­ci­nant i enor­me pro­jec­ció, inau­gu­ra una expo­si­ció d’art neo­fi­gu­ra­tiu a un pres­ti­giós museu. Allà, dos homes creuen les mira­des men­tre con­tem­plen un dels seus qua­dres abs­trac­tes, ple de sig­ni­fi­cats ocults. Un és el pare de la prò­pia artis­ta (Car­les San­jai­me), algú que ha pro­jec­tat els seus desit­jos i les seues pors a la prò­pia filla. “Això va for­jar el seu caràc­ter rei­vin­di­ca­tiu i incon­for­mis­ta”, expli­ca López Colla­do. “Este pare i esta filla por­ten a l’es­que­na una bio­gra­fia d’ab­sèn­cia, d’u­na evi­dent man­ca de temps com­par­tit que bro­lla a l’o­bra artís­ti­ca. Ella uti­litza el llen­guat­ge de la seua pin­tu­ra per comu­­ni­­car-se amb un pare que fa temps va aban­do­nar el seu com­pro­mís i la seua res­pon­sa­bi­li­tat com a tal”.

L’al­tre home és un xic més jove, Jesús (Bruno Tama­rit), que hi és al museu per un motiu molt més fata­lis­ta. Mit­ja­nçant este per­so­nat­ge, l’au­tor pro­jec­ta l’e­vo­lu­ció d’un misan­trop cap a una mena de Mes­sies modern, que apel·la a la neces­si­tat d’u­na redemp­ció i una sego­na opor­tu­ni­tat. “Este kami­ka­ze serà el deto­nant com a sím­bol del temps finit per­què el pare pren­ga cons­cièn­cia de la neces­si­tat de retro­­bar-se emo­cio­nal­ment amb la seua filla, grà­cies als mis­sat­ges velats que ella ha pro­cu­rat dei­­xar-li als seus qua­dres”, assen­ya­la el dra­ma­turg valen­cià, res­pon­sa­ble de tex­tos tan aplau­dits com SifilítiK.O. o Lican­tro­pia i ven­ce­dor del Tor­neig de Dra­ma­túr­gia de l’IVC el 2020.

Més infor­ma­ció i entra­des a la web del TEM.