[vc_row full_width_row=“true”][vc_column][vc_column_text]

El TEM acull la representació del nou muntatge de La República del Lápiz, una reflexió al voltant del dol dirigida al públic infantil.

Com és el dol per a una xique­ta de vuit anys que perd a un fami­liar molt pro­per? Este és el punt de par­ti­da de Hami­la, l’úl­ti­ma pro­pos­ta de la com­pan­yia La Repú­bli­ca del Lápiz, que des de fa dos anys ofe­reix als al públic infan­til i juve­nil una sèrie de peces tea­trals amb una mira­da peda­gò­gi­ca capaç d’a­fron­tar temes “adults” des de la pers­pec­ti­va d’u­na per­so­na de cur­ta edat. Rashid y Gabriel, el seu ante­rior mun­tat­ge, abor­da­va els pre­ju­di­cis res­pec­te al món àrab a par­tir de la his­tò­ria d’a­mis­tat de dos ado­les­cents. Ara, amb Hami­la, la for­ma­ció sos­té esta mira­da a la diver­si­tat men­tre apro­fun­deix en com els xiquets són capaços d’as­si­mi­lar la mort d’un ésser vol­gut.

 

Des del mes de gener, Hami­la es va assa­jar al Tea­tre El Musi­cal dins el pro­jec­te Gra­ners de Crea­ció, i els pro­pers 6 i 7 de març (18 i 12 hores res­pec­ti­va­ment) viu­rà la seua posa­da de llarg a la sala del Caba­n­­yal-Can­­ya­­me­­lar. Els dos crea­dors de la Repú­bli­ca del Lápiz, Gabi Ochoa i Ferran Bena­vent, estan darre­re de la pro­pos­ta com a pro­duc­tors, i el pri­mer d’ells ‑pro­gra­ma­dor d’arts escè­ni­ques infan­tils i juve­nils en la tem­po­ra­da 20–21 de Sala Esca­­la­n­­te- sig­na la dra­ma­túr­gia i diri­geix ​​una obra que juga amb dife­rents ele­ments escè­nics. Els actors-mani­­pu­­la­­dors de la pro­pos­ta són Eli­sa Mata­llín i Juan­ma Pica­zo, l’es­ce­no­gra­fia ha estat realitza­da per Pablo Cata­là, les tite­lles per Ceci­lia Sil­va, el dis­seny grà­fic és de Taca de Tin­ta i la músi­ca ori­gi­nal és de Lau­ra Miña­rro i Eva Gómez.

 

Una xiqueta qualsevol d’un col·legi qualsevol

La his­tò­ria es cen­tra en una xique­ta qual­se­vol d’un col·legi qual­se­vol. Es diu Hali­ma, però tots la conei­xen com Hami­la per­què la seua pro­fes­so­ra va apun­tar mala­ment el nom. La seua millor ami­ga és una xique­ta orien­tal ano­me­na­da Vero i aca­ba de per­dre la per­so­na que més esti­ma­va al món, la seua iaia. El pro­ble­ma és que Hali­ma, o Hami­la (el seu nom és una erra­da més de les mol­tes que con­fi­gu­ren les nos­tres vides), creu que la seua iaia viu ara al seu inte­rior, al cos­tat dels records. “Ella no vol que este ésser vol­gut es con­ver­tis­ca en una estre­lla, com diu el mes­tre de la seua cla­se”, assen­ya­la Ochoa. “Esta és una his­tò­ria expli­ca­da per a un públic molt jove, a par­tir de sis anys, que pre­tén aco­s­­tar-se a les pre­gun­tes més pro­fun­des de l’és­ser humà quan les fan els més menuts. És una invi­ta­ció a conèi­xer l’u­ni­vers d’u­na xique­ta que bus­ca la mane­ra d’re­tro­bar-se amb la seua iaia”.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]