El tes­ta­ment de Maria, de l’autor irlan­dés Colm Tói­bín tor­na a Valèn­cia a l’Espai Ines­ta­ble els prò­xim dies 5,6 i 7 de març, les fun­cions són totes a les 20.00h. El que veu­rem sobre l’es­ce­na­ri és a una dona, a una mare, què pen­sa­va i sen­tia davant la mort del seu fill. El sen­ti­ment d’u­na mare ens afec­ta a tots, per­què tots tenim o hem tin­gut una mare. La con­ne­xió s’es­ta­bleix per­què el monò­leg des­per­ta sen­ti­ments uni­ver­sals. No estem davant una cosa anec­dò­ti­ca, sinó davant un fet pro­fund.

La imat­ge de la Mare de Déu que­da des­mi­ti­fi­ca­da, és una dona i els seus sen­ti­ments són reals, potser l’hem col·locada en un altar, però no esta­va allí. La ver­ge és una dona de camp, igno­rant i sen­zi­lla, que s’ha resis­tit amb dolor i incom­pren­sió a la deci­sió tria­da pel seu fill fins a aca­bar mort per un desig­ni diví, que no acon­se­gueix ni enten­dre ni assi­mi­lar.

El monò­leg se situa en l’e­xi­li de María de Naza­ret en Efes en l’o­càs de la seua vida. Allí vene­ra a Àrte­mis i repas­sa amb com­pas­sió, ten­dre­sa i esqui­nça­ment els capí­tols d’u­na vida tan humil com extra­or­di­nà­ria.

Per a Pepa Mira­lles ha resul­tat un rep­te, i quan va lle­gir el text es va con­ver­tir en una neces­si­tat, i espe­ra que el seu tre­ball con­nec­te igual­ment amb l’es­pec­ta­dor, i aques­ta és la raó per la qual puja a un esce­na­ri. Aques­ta obra trac­ta un tema que es repe­teix al llarg de la his­tò­ria: el del sofri­ment i la pèr­dua dels éssers més vol­guts. Hui ens pas­sem tot el dia amb el telè­fon a la mà, i tenim tan­ta pres­sa… “ Aquest mun­tat­ge con­vi­da a comu­­ni­­car-nos de mane­ra dife­rent, a viu­re un moment de con­ne­xió sen­se inter­fe­rèn­cies, en el qual des­co­brir el gra­ti­fi­cant que pot ser que una per­so­na et con­te la seua his­tò­ria ”, ava­nça la intèr­pret, qui es reco­neix, il·lusionada i ner­vio­sa però alho­ra feliç pel tre­ball fet.

“Cada per­so­na veu­rà una fun­ció dife­rent segons les seues creen­ces, però tothom la viu­rà amb emo­ció, per­què som pares, mares, fills o filles. Aquest espec­ta­cle abor­da el tema uni­ver­sal de la mater­ni­tat”, opi­na Pepa Mira­lles.