[vc_row full_width_row=“true”][vc_column][vc_column_text]

El TEM posa en escena Un immens i infinit continent, una obra-concert sobre anhels i frustracions amb direcció de La Teta Calva.

Fa tres anys, el can­tau­tor valen­cià Nés­tor Mir va visi­tar Cana­dà amb la seua famí­lia. El que en prin­ci­pi era un viat­ge més es va con­ver­tir en una mena d’e­pi­fa­nia quan Mir va sen­tir, ines­pe­ra­da­ment, que aquell era el seu lloc, el punt exac­te on podria donar un gir com­plet a la seua vida.

No obs­tant això, la neces­si­tat de tra­s­­lla­­dar-se a viu­re allà va aca­bar xocant amb la impos­si­bi­li­tat de fer-ho, i el resul­tat va ser una fugi­da artís­ti­ca cap a la músi­ca ‑l’hàbitat natural‑, però tam­bé cap a la lite­ra­tu­ra i l’es­ce­na.

 

 

Un disc, una novel·la i una obra musicada

Fruit d’a­que­lla frus­tra­ció van sor­gir un disc i una novel·la d’i­dèn­tic títol (Un immens i infi­nit con­ti­nent), i el més sor­pre­nent, tam­bé una obra musi­ca­da amb direc­ció i dra­ma­túr­gia de La Teta Cal­va, una de les com­pan­yies més reco­ne­gu­des del nos­tre terri­to­ri.

“El que plan­te­gem és un joc d’espills d’un artis­ta, Nés­tor Mir. Però el reflex és el nos­tre. La nos­tra pro­pos­ta tea­tral ens retra­ta a nosal­tres matei­xos, no només a ell”, expli­ca Xavo Gimé­nez, direc­tor d’un mun­tat­ge que va veu­re la llum el pas­sat mes de novem­bre i que arri­ba­rà al Tea­tre El Musi­cal el prò­xim diu­men­ge 6 de juny (19:30 hores). “Pot ser que els artis­tes s’a­co­var­dis­quen fàcil­ment quan estan davant del pre­ci­pi­ci, però és només per­què són els únics valents que que­den. Esta és una obra ple­na d’i­ro­nia i nue­sa, de músi­ca i d’aclaparadora hones­te­dat”.

En Un immens i infi­nit con­ti­nent, la dra­ma­túr­gia del qual va a càrrec de la guan­ya­do­ra del pre­mi Max Maria Cár­de­nas, Mir apa­reix acom­pan­yat d’al­tres tres músics ‑la can­tant, gui­ta­rris­ta i bai­xis­ta Este­la Tor­mo, el pia­nis­ta Ama­deo Mos­car­dó i el mul­ti­ins­tru­men­ta­lis­ta Juan Bar­­ca­­la- i d’un actor, Jau­me Ibá­ñez, que repre­sen­ta els dife­rents per­so­nat­ges de la his­tò­ria.

“L’eix ver­te­bra­dor de l’o­bra són les cançons, que d’al­gu­na mane­ra posen en relleu la part més romàn­ti­ca de la his­tò­ria, la més utò­pi­ca, allà on tot és pos­si­ble i el som­ni de la revo­lu­ció per­so­nal es pot acon­se­guir”, assen­ya­la Mir. “Elles són una ale­na­da d’op­ti­mis­me, men­tre, en con­tra­punt, les esce­nes són eixa garro­ta­da que, amb cada colp, obli­ga el pro­ta­go­nis­ta a fer front a la reali­tat”.

 

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]