L’Institut Valencià de Cultura ha presentat la seua nova producció de dansa El público, basada en l’obra del mateix títol de Federico García Lorca. L’estrena serà el dimecres 6 d’abril i inaugurarà el festival Dansa València.

La direc­ció i la coreo­gra­fia de l’espectacle és d’un dels coreò­grafs valen­cians més inter­na­cio­nals, Gus­ta­vo Ramí­rez San­sano, dis­tin­git com Etoi­le de Ballet 2000, guar­do­nat amb el Prix Dom Perig­non i nome­nat Chica­goans of the Year, entre altres guar­dons.

Els intèr­prets de “El Públi­co”.

Gus­ta­vo Ramí­rez San­sano ha creat més de 45 espec­ta­cles estre­nats a esce­na­ris de tot el món en com­pan­yies emble­mà­ti­ques com Neder­lands Dans Thea­ter, Norrdans, Natio­nal Dan­ce Com­pany Wales, Hub­bard Street, Ballet His­pá­ni­co, Butler Ballet o la Com­pan­yia Nacio­nal de Dan­sa. Des de 2006 Gus­ta­vo lide­ra la seua prò­pia com­pan­yia Pro­yec­to Tito­ya­ya a Espan­ya.

Amb aques­ta adap­ta­ció del clàs­sic de Lor­ca, Gus­ta­vo Ramí­rez asso­leix un punt d’inflexió en la seua carre­ra que el por­ta a refle­xio­nar sobre l’honestedat en el tre­ball i en l’amor. En aques­ta obra, con­si­de­ra­da una de les més impor­tants del segle XX, el poe­ta gra­na­dí es va des­pren­dre de les màs­ca­res i va par­lar de si mateix com a mino­ria per la seua con­di­ció homo­se­xual.

El coreò­graf ala­can­tí expo­sa aques­tes inquie­tuds en el seu ball, que és un cant a la lli­ber­tat des de la coer­ció que exer­cei­xen els espec­ta­dors, tant des del tea­tre com des del carrer.

Altres obres per a aquest dimecres

Com­ple­ta la pro­gra­ma­ció del dia la crea­do­ra Mari­na Mas­ca­rell amb el seu mun­tat­ge Ortho­pe­dia Cor­po­ra­tio, pro­gra­mat a la Sala Matil­de Sal­va­dor.

Per últim, Colec­ti­vo Sin Par estre­na a la Sala 7 la peça de Lara Misó No es amor, una coreo­gra­fia en què, a tra­vés de la dan­sa con­tem­po­rà­nia, el cos explo­ra la figu­ra geo­mè­tri­ca del cer­cle des de totes les pers­pec­ti­ves: espa­cial, cor­po­ral i com­po­si­ti­va. Ins­pi­ra­da en el tre­ball de l’artista japo­ne­sa Yayoi Kusa­ma, l’obra mira de prop les diver­ses face­tes d’una obses­sió en què apa­reix la insis­tèn­cia, la repe­ti­ció, la hip­no­si i l’alliberament. No es amor té, a més, la sin­gu­la­ri­tat de ser la pri­me­ra peça de dan­sa digi­ta­litza­da en un meta­vers. La pro­pos­ta ha sigut alber­ga­da en una reali­tat vir­tual alter­na­ti­va grà­cies a la col·laboració de la Uni­ver­si­tat Poli­tèc­ni­ca de Valèn­cia i de les com­pan­yies Metric Salad i Zeta­Lab. Al final de la fun­ció, els assis­tents podran viu­re una expe­rièn­cia immer­si­va amb ulle­res de reali­tat vir­tual.

Més infor­ma­ció sobre Dan­sa Valèn­cia a la seua web.