El cicle sobre Alain Delon s’inicia el dimarts 10 de maig, a les 18 hores, amb la projecció de “Tres aventureros” (1968) de Robert Enrico.

Les primeres projeccions de cada una de les quatre pel·lícules del cicle seran presentades pel crític cinematogràfic Daniel Gascó.

Cul­tu­ra de la Gene­ra­li­tat, a tra­vés de l’Institut Valen­cià de Cultu­ra, i el festi­val València Negra pre­sen­ten a la Fil­mo­te­ca de Valèn­cia, el cicle “Delon Noir” que es podrà veu­re del 10 al 22 de maig. Les pri­meres projec­cions de cada una de les qua­tre pel·lícules que com­po­nen el cicle sobre l’actor fran­cés Alain Delon seran pre­sen­tades pel crí­tic cine­ma­to­grà­fic Daniel Gas­có.

El cicle s’inicia el dimarts 10 de maig, a les 18 hores, amb la pro­jec­ció de Tres aven­tu­reros (1968) de Robert Enri­co, en la qual Delon com­par­teix pro­ta­go­nis­me amb Lino Ven­tu­ra i Joan­na Shim­kus. La pel·lícula serà pre­sen­ta­da per Daniel Gas­có i es podrà tor­nar a veu­re el diven­dres 20 de maig, a les 20.15 hores.

Ins­pi­ra­da en una novel·la del cineas­ta i escrip­tor de novel·la negra José Gio­van­ni, la pel·lícula con­ta la his­tò­ria de tres amics d’esperit aven­tu­rer que s’embarquen en un viat­ge al Con­go a la recer­ca d’un tre­sor. Allí s’enfrontaran a uns mer­ce­na­ris que tam­bé van en la bus­ca del botí.

El silencio de un hombre

El diven­dres 13 de maig, a les 18 hores, i el diu­men­ge 22 de maig, a les 20 hores, la Fil­mo­te­ca pro­jec­ta El silen­cio de un hombre (Le samou­raï, 1967) de Jean-Pie­­rre Mel­vi­lle, un dels cineas­tes pre­di­lec­tes de Delon i amb qui l’actor fran­cés tam­bé va tre­ba­llar en altres dos poli­cíacs: Círcu­lo rojo (1970) i Cròni­ca negra. (Un flic, 1972).

En la seua pri­me­ra pel·lícula amb Mel­vi­lle, Delon inter­pre­ta el per­so­nat­ge de Jeff Cos­te­llo, un her­mè­tic assas­sí a sou que sem­pre pla­ne­ja acu­ra­da­ment els seus assas­si­nats i a qui mai han atra­pat. Però una nit, des­prés de liqui­dar l’amo d’un club noc­turn, que­da a la vis­ta de diver­sos tes­ti­mo­nis.

Dos hombres en la ciudad

El dis­sab­te 14 de maig, a les 18 hores, i el dime­cres 18 de maig, a les 20 hores, la Fil­mo­te­ca pro­jec­ta Dos hom­bres en la ciudad (1974), diri­gi­da i escri­ta per José Gio­van­ni. En aquest poli­cíac, Delon com­par­teix pro­ta­go­nis­me amb el vete­rà Jean Gabin, Michel Buquet i Mimsy Far­mer.

Des­prés de com­plir una llar­ga con­dem­na a la pre­só, Gino es rein­se­reix en la socie­tat sota la mira­da d’un edu­ca­dor afec­tuós. Però, a pesar de la seua bona volun­tat i els seus esfo­rços per fer una vida nor­mal, un ins­pec­tor de poli­cia no creu en la seua inno­cèn­cia i li recor­da cons­tant­ment els seus delic­tes ante­riors.

A pleno sol

El diu­men­ge 15 de maig, a les 20 hores, i el dimarts 17 de maig, a les 18 hores, La Fil­mo­te­ca pro­jec­ta A pleno sol (1960), diri­gi­da per René Clé­ment, pri­me­ra adap­ta­ció cine­ma­to­grà­fi­ca de la novel·la El talent de Ripley de Patri­cia Highs­mith.

En una de les seues actua­cions més memo­ra­bles, Delon inter­pre­ta l’enigmàtic Tom Ripley, que és enviat a Euro­pa pel sen­yor Green­leaf per a bus­car el seu fill Phi­lip i por­­tar-lo de tor­na­da als Estats Units. A can­vi rebrà cinc mil dòlars. Phi­lip engan­ya Tom fin­gint que està deci­dit a tor­nar, però no té cap inten­ció de dei­xar la seua pro­me­sa ni de com­plir els desit­jos de son pare.

Sobre l’actor fran­cés, el crí­tic Daniel Gas­có assen­ya­la: “Alain Delon tenia prou amb arque­jar lleu­ge­ra­ment una cella, tòr­cer un lla­vi o arru­gar el nas per a expres­sar el que tan­tís­sims intèr­prets reso­len amb un text. Des del prin­ci­pi de la seua carre­ra, dife­rents cineas­tes van enten­dre que el seu enor­me mag­ne­tis­me amb la càme­ra tren­ca­va amb la llei que assen­ya­la que el 70 % de la inter­pre­ta­ció resi­deix en la veu. Van saber veu­re el poten­cial de tot el seu cos en no col·locar‑lo dient sis­te­mà­ti­ca­ment infi­ni­tat de para­ules que, en el fons, no ens impor­ten”.

Gas­có tam­bé recor­da els seus ini­cis cine­ma­to­grà­fics: “Alain Delon va arri­bar al cinema de mane­ra casual i sen­se cap for­ma­ció, des­prés d’una infàn­cia soli­tà­ria, diver­ses ocu­pa­cions com a cam­brer i mos­so de magatzem i una tem­po­ra­da com a sol­dat que el por­ta­ria a la gue­rra d’Indoxina. Molt dece­but amb el seu càs­ting per a ‘Amo­ríos’ (1958), rep una cri­da de la pro­duc­to­ra dient que li donen el paper per la seua extra­or­di­nà­ria foto­gè­nia. El seu ros­tre angu­lós i belle­sa extre­ma el por­ten molt promp­te al cim de la fama del cine gal.”

Delon s’especialitzaria molt promp­te en el gène­re poli­cíac. Les pel·lícules d’amor l’avorrien i reco­nei­xia no ser un actor vàlid per a la comè­dia. En una entre­vis­ta de 1971 decla­ra­va: “Les his­tò­ries de vio­lèn­cia estan millor escri­tes. Per això em dedi­que a inter­pre­tar aques­tes últi­mes”. Tam­bé les va diri­gir i va pro­duir. El cicle ‘Delon Noir’ reuneix qua­tre dels seus títols més emble­mà­tics dins del cine negre, el gène­re pre­di­lec­te de l’actor fran­cés.