El cicle organitzat per l’Institut Valencià de Cultura destaca la presència del disseny en la història del cinema.

Cul­tu­ra, a tra­vés de l’Ins­ti­tut Valen­cià de Cul­tu­ra, i Valèn­cia Capi­tal Mun­dial del Dis­seny 2022 pre­sen­ten el cicle Dis­senys de cine­ma, que es podrà veu­re en la Fil­mo­te­ca de Valèn­cia del 26 d’a­bril al 22 de juny. Amb motiu de la desig­na­ció de Valèn­cia com a capi­tal mun­dial del dis­seny 2022, la Fil­mo­te­ca pro­gra­ma un cicle de llarg­me­trat­ges de fic­ció i docu­men­tals que il·lustren les rela­cions his­tò­ri­ques entre cine­ma i dis­seny.

El cicle s’i­ni­cia el dimarts 26 d’a­bril, a les 20 hores, amb la pro­jec­ció del clàs­sic fran­cés Mi tío (Mon oncle, 1958), de Jac­ques Tati. La pel·lícula podrà tor­nar a veu­re’s en la Fil­mo­te­ca de Valèn­cia el dijous 5 de maig, a les 18 hores.

Mi tío té com a per­so­nat­ge cen­tral el per­so­nat­ge còmic de Mon­sieur Hulot, pre­sent en tota la fil­mo­gra­fia de Jac­ques Tati: el sen­yor Hulot (Jac­ques Tati) no té tre­ball i s’o­cu­pa de por­tar el seu nebot a l’es­co­la i por­­tar-lo des­prés a la moder­na casa tec­ni­fi­ca­da de la seua ger­ma­na, casa­da amb el sen­yor Arpel, que inten­ta donar tre­ball al seu cun­yat en l’em­pre­sa de fabri­ca­ció de tubs de plàs­tic en què tre­ba­lla.

La pel·lícula és una crí­ti­ca a la pui­xant socie­tat de con­sum a Fra­nça des­prés de la post­gue­rra i al per­ni­ciós impac­te de la cul­tu­ra nord-ame­­ri­­ca­­na sobre la bur­ge­sia fran­ce­sa, però tam­bé és un reflex de les moder­nes ten­dèn­cies de l’ur­ba­nis­me, l’ar­qui­tec­tu­ra, la tec­no­lo­gia i el dis­seny a Euro­pa a la fi dels anys cin­quan­ta.

“La chinoise”, el 28 d’abril

El dijous 28 d’a­bril, a les 20.15 hores, i el dimarts 3 de maig, a les 20 hores, la Fil­mo­te­ca pro­jec­ta La chi­noi­se (1967), en la qual el cineas­ta fran­cés Jean-Luc Godard refle­xio­na a tra­vés d’u­na posa­da en esce­na poc con­ven­cio­nal i una estè­ti­ca mar­ca­da pel color roig, entre el pop i el mini­ma­lis­me, sobre qües­tions cul­tu­rals i polí­ti­ques del moment com la llui­ta revo­lu­cio­nà­ria i l’im­pac­te en la comu­ni­tat uni­ver­si­tà­ria del maois­me, un any abans de les revol­tes d’es­tu­diants del Maig del 68:

París, estiu de 1967. Influïts pel pen­sa­ment de Mao i la lite­ra­tu­ra comu­nis­ta, un grup d’es­tu­diants fran­ce­sos es come­nça a pre­gun­tar per la seua posi­ció en el món i les pos­si­bi­li­tats de can­­viar-lo, enca­ra que això sig­ni­fi­que con­si­de­rar el terro­ris­me com una pos­si­ble alter­na­ti­va.

“Mujeres al borde de un ataque de nervios”, el 19 de maig

El dijous 19 de maig, a les 20 hores, i el dimarts 24 de maig, a les 18 hores, la Fil­mo­te­ca pro­jec­ta Muje­res al bor­de de un ata­que de ner­vios (1988), una de les comè­dies de més èxit comer­cial de Pedro Almo­dó­var, pro­ta­go­nitza­da per Car­men Mau­ra, Fer­nan­do Gui­llén, Julie­ta Serrano, Anto­nio Ban­de­ras, María Barran­co i Rossy de Pal­ma.

Guan­ya­do­ra del Pre­mi Goya a la millor pel·lícula en 1988 i can­di­da­ta als Pre­mis Óscar, Muje­res al bor­de de un ata­que de ner­vios supo­sa un can­vi en la fil­mo­gra­fia d’Al­mo­dó­var, ja que s’a­llun­ya de l’es­tè­ti­ca “under­ground” de les pel·lícules ante­riors per a apro­­xi­­mar-se al sum­ptuós món de l’al­ta cos­tu­ra i el dis­seny post­mo­dern de final dels hui­tan­ta, sen­se dei­xar de cos­tat la seua pas­sió pel ‘kitsch’ i els habi­tuals refe­rents estè­tics de la cul­tu­ra gai.

La pel·lícula impac­ta pel ves­tua­ri i els com­ple­ments de ves­tir dels per­so­nat­ges i pel mobi­lia­ri del luxós àtic al cen­tre de Madrid on trans­co­rre l’ac­ció. Almo­dó­var reuneix un variat i colo­ris­ta catà­leg de mar­ques que van des de la làm­pa­da Tolomeo, la cadi­ra Was­sily de Breuer i les arra­ca­des de cafe­te­ra dis­sen­ya­des per Anto­nio Alva­ra­do fins a la col·lecció de clauers ‘kitsch’ del Mam­bo Taxi i el ves­tit de Julie­ta Serrano ins­pi­rat en André Courrè­ges.

Sessió especial al món de la ceràmica

El dimarts 17 de maig, a les 20.15 hores, la Fil­mo­te­ca dedi­ca una ses­sió espe­cial al món de la cerà­mi­ca amb la pro­jec­ció de dos llarg­me­trat­ges que seran pre­sen­tats al públic de la Sala Ber­lan­ga pels cera­mis­tes valen­cians Enric Mes­tre i Xavier Mon­sal­vat­je.

Amb una dura­ció de 37 minuts, el docu­men­tal Ladri­llos dora­dos (2017), diri­git per la cineas­ta xine­sa Tan Hong­yu, reco­rre un dels últims cen­tres de pro­duc­ció arte­sa­nal de les cèle­bres rajo­les d’or uti­litza­des al llarg dels segles en el palau impe­rial de la Ciu­tat Prohi­bi­da. El docu­men­tal tam­bé abor­da la rein­ter­pre­ta­ció d’a­quest pro­duc­te cerà­mic tra­di­cio­nal per part d’un artis­ta con­tem­po­ra­ni: el cera­mis­ta fran­cés Jac­ques Kauf­mann.

Dins d’a­ques­ta matei­xa ses­sió, la Fil­mo­te­ca pro­jec­ta el docu­men­tal valen­cià de 32 minuts, Enric Mes­tre, la impron­ta del pai­sa­je (2019), diri­git per Luis H. Par­do, Ismael López i Rafae­la Pare­ja, i pro­duït per Melany Pérez Scholth­man i Car­los Gar­cía Aran­da per a VaProd. La pel·lícula ana­litza l’o­bra de l’es­cul­tor cerà­mic Enric Mes­tre a tra­vés del comen­ta­ri del crí­tic d’art Román de la Calle, i inci­deix espe­cial­ment en la pet­ja­da que dei­xa el pai­sat­ge d’Al­bo­raia en l’o­bra escul­tò­ri­ca i pic­tò­ri­ca d’a­quest artis­ta de la cerà­mi­ca.

Dins de les pel·lícules del cicle pre­vis­tes per al mes de juny figu­ren Desa­yuno con dia­man­tes (1961), de Bla­ke Edwards; Bla­de Run­ner (1982), de Rid­ley Scott, i La cró­ni­ca fran­ce­sa (2021), de Wes Ander­son.