L’autor ha explicat que li agrada recórrer la ciutat i traslladar-la al paper perquè el fa sentir viu. La novel·la s’ha convertit en un fenomen literari i acaba de traduir-se al castellà

L’es­crip­tor Rafa Lahuer­ta se sent el mar­mes­sor d’Al­bert San­chis, el per­so­nat­ge de la seua novel·la “Norue­ga”, que va escriu­re com “un rep­te per­so­nal, per a dive­r­­tir-me en les meues esto­nes lliu­res i per a veu­re fins on arri­ba­va”.

Les xifres de ven­des del lli­bre li han mos­trat que els reco­rre­guts del pro­ta­go­nis­ta l’han por­tat prou lluny i a con­­ve­r­­tir-se en un feno­men lite­ra­ri. Fins al moment, ha venut més 10.000 exem­plars, va ser l’es­crip­tor més cobe­jat en la pas­sa­da Fira del Lli­bre de Valèn­cia i l’es­te­la con­ti­nua ascen­dent ara que s’ha tra­duït al cas­te­llà.

“M’a­be­llia escriu­re sobre el pas del temps, la sole­dat, la por de morir, la prò­pia ciu­tat, l’a­mor, l’atzar, la natu­ra­le­sa de l’es­crip­tu­ra”, ha expli­cat en la Tro­ba­da d’Es­crip­tors de la Biblio­te­ca Valen­cia­na. I aquest pro­cés de refle­xió li ha ser­vit per a repen­sar molts aspec­tes de la seua vida. “El més impor­tant per a mi ha sigut el pro­cés crea­tiu, tro­bar la veu del narra­dor, fer-ho en valen­cià, donar-li con­sis­tèn­cia, dotar de vida els per­so­nat­ges, tras­lla­dar al paper de mane­ra con­vin­cent aques­ta ciu­tat que jo tenia al cap i que no neces­sà­ria­ment ha de ser la ciu­tat que els altres recor­den”, ha mati­sat.

Valèn­cia s’e­ri­geix en “Norue­ga” com una pro­ta­go­nis­ta més. “En la novel·la hi ha una volun­tat cla­ra d’in­ven­tar-me o recrear la meua prò­pia Valèn­cia, la que veig, la que intuïsc, la que evo­que. És una neces­si­tat per­so­nal. Em fa sen­tir viu. M’a­gra­da recó­rrer la ciu­tat i tra­s­­lla­­dar-la al paper. M’a­gra­da miti­fi­car esce­na­ris quo­ti­dians”, ha asse­gu­rat.

Lahuer­ta ha cons­ta­tat en el seu lli­bre l’e­vo­lu­ció de la ciu­tat des de la dèca­da dels hui­tan­ta fins a l’ac­tua­li­tat. “Abans hi havia ruï­nes i ara hi ha solars. Abans hi havia bars i ara hi ha fran­quí­cies. Abans podies com­prar el periò­dic de bon matí en la Glo­rie­ta i ara qua­si nin­gú com­pra el periò­dic en cap lloc ‑ha enu­me­rat. Ara hi ha més ser­veis en els barris i els drets de les per­so­nes es tenen en comp­te i es res­pec­ten. La ciu­tat es trans­for­ma tot el temps, de vega­des per a bé, de vega­des per a mal”.

Ha plan­te­jat l’o­fi­ci d’es­crip­tor com un exer­ci­ci que “m’a­ju­da a per­ce­bre millor tot el que oco­rre al meu vol­tant i és una pas­sió bara­ta, que no pro­vo­ca males­tar en els altres i que no hi afig soroll. El lec­tor pot tan­car el lli­bre quan vul­ga”. Així mateix, ha admés que “quan un autor té la sort tan immen­sa que un lec­tor faça seua una obra de fic­ció, el millor que pot fer és donar les grà­cies i escol­tar”.

És cons­cient que hi ha estí­muls i inter­fe­rèn­cies que resul­ten més atrac­ti­ves que obrir un lli­bre i la seua apor­ta­ció a la lec­tu­ra és “inten­tar escriu­re his­tò­ries que gene­ren inte­rés i con­ti­nuar lle­gint, per­què jo sí que neces­si­te lle­gir”.

Rafa Lahuer­ta, autor d’un altre lli­bre, “La bala­da del bar Torino”, ha man­tin­gut una xarra­da amb els alum­nes dels ins­ti­tuts de Secun­dà­ria de Valèn­cia Soro­lla, Barri del Car­me i Balears, la Uni­ver­si­tat Popu­lar de Beni­ma­clet i l’IES Ausiàs March de Mani­ses. L’es­crip­tor ha estat acom­pan­yat per la secre­tà­ria auto­nò­mi­ca de Cul­tu­ra i Esport, Raquel Tama­rit, i la direc­to­ra gene­ral de Cul­tu­ra i Patri­mo­ni, Car­men Amo­ra­ga.