Tallers inclusius infantils, innovació en les Falles o el disseny dels futurs espais domèstics són algunes de les propostes amb què el CCCC s’uneix a la celebració

La Sala Ferreres-Goerlich oferirà al públic la primera exposició que revisa la trajectòria de Jaime Hayon en territori valencià

El Con­sor­ci de Museus de la Comu­ni­tat Valen­cia­na (CMCV), a tra­vés del Cen­tre del Car­me Cul­tu­ra Con­tem­po­rà­nia (CCCC), s’u­neix a la cele­bra­ció de Valèn­cia Capi­tal Mun­dial del Dis­seny 2022. Ho fa com a espai prin­ci­pal de la capi­ta­li­tat a tra­vés de la seua pro­gra­ma­ció expo­si­ti­va i d’u­na gran varie­tat d’ac­ti­vi­tats pen­sa­des per a tots els públics.

“El Con­sor­ci de Museus i el Cen­tre del Car­me han col·laborat en aquest pro­jec­te des que es va pre­sen­tar la can­di­da­tu­ra i, com a ava­nça­ment a aques­ta capi­ta­li­tat, ja en 2021 vam ofe­rir al públic una pro­gra­ma­ció amb la qual vam visi­bi­litzar el paper del dis­seny en el nos­tre dia a dia a tra­vés de tallers didàc­tics i ponèn­cies. Es trac­ta d’un objec­tiu que com­par­tim i en el qual tre­ba­llem cada any, per la qual cosa ens bol­quem en aques­ta cele­bra­ció que situa la ciu­tat i els nos­tres dis­sen­ya­dors i dis­sen­ya­do­res com a refe­rents a esca­la inter­na­cio­nal”, ha des­ta­cat José Luis Pérez Pont, direc­tor del CMCV i del CCCC.

“El CCCC s’ha con­ver­tit en una peça fona­men­tal del pro­gra­ma de Valèn­cia Capi­tal Mun­dial del Dis­seny 2022”. Xavi Cal­vo, direc­tor de Valèn­cia Capi­tal Mun­dial del Dis­seny 2022.

Per la seua ban­da, Xavi Cal­vo, direc­tor de Valèn­cia Capi­tal Mun­dial del Dis­seny 2022, ha expli­cat: “El CCCC s’ha con­ver­tit en una peça fona­men­tal del pro­gra­ma de Valèn­cia Capi­tal Mun­dial del Dis­seny 2022, que ha donat for­ma i sen­tit a gran part de les acti­vi­tats cul­tu­rals del dis­seny. Amb con­tin­guts cen­trats en la part més didàc­ti­ca del dis­seny, des de tallers infan­tils a una de les mos­tres més demo­crà­ti­ques de l’any, mira­des al futur del dis­seny, con­fe­rèn­cies o pre­sen­ta­cions, el suport del Cen­tre del Car­me a la capi­tal ha con­ver­tit la nos­tra pro­gra­ma­ció con­jun­ta en una de les de més nivell inter­na­cio­nal”.

En aquest sen­tit, Pérez Pont recor­da un pro­jec­te pro­pi amb què el Cen­tre del Car­me acos­ta el món del dis­seny a la ciu­ta­da­nia: el ‘CCCC Dis­seny Chan­nel. Un con­te­ni­dor de visions des del dis­seny’. Es trac­ta d’un pro­jec­te audio­vi­sual que plan­te­ja pos­si­bles solu­cions des de la dis­ci­pli­na del dis­seny a pro­ble­mes que afec­ten les per­so­nes en el nos­tre entorn prò­xim. El seu objec­tiu és posar la crea­ti­vi­tat del col·lectiu del dis­seny al ser­vei de la socie­tat, obrint nous camins i ofe­rint múl­ti­ples enfo­ca­ments davant dels rep­tes d’u­na socie­tat en con­tí­nua evo­lu­ció.

Diri­git i coor­di­nat per Ale­jan­dro Bena­vent, en la seua pri­me­ra tem­po­ra­da ha comp­tat amb la par­ti­ci­pa­ció de 25 pro­fes­sio­nals del dis­seny, la il·lustració, l’ar­qui­tec­tu­ra, l’in­te­rio­ris­me o les arts visuals. Amb un objec­tiu emi­nent­ment didàc­tic i cul­tu­ral, s’han des­en­vo­lu­pat més de 30 docu­ments audio­vi­suals que recu­llen les opi­nions de diver­sos pro­fes­sio­nals de les indús­tries del dis­seny davant d’un rep­te o qües­tió per resol­dre.

Joc, Jaime Hayon o un viatge en el temps amb les exposicions

Al llarg de l’any, Valèn­cia Capi­tal Mun­dial del Dis­seny 2022 des­en­vo­lu­pa la majo­ria de la seua pro­gra­ma­ció en el Cen­tre del Car­me, com a prin­ci­pal motor d’a­gi­ta­ció cul­tu­ral de la capi­tal del Túria. Entre les acti­vi­tats con­jun­tes des­ta­ca la pro­gra­ma­ció expo­si­ti­va, amb la qual el CCCC plan­te­ja la refle­xió del públic a tra­vés de crea­cions i instal·lacions que fan refe­rèn­cia a qües­tions quo­ti­dia­nes, però tam­bé del futur i del pas­sat, mos­trant com el dis­seny sem­pre ha for­mat part de la nos­tra socie­tat. Els cicles expo­si­tius són copro­duïts entre les dues ins­ti­tu­cions i en alguns casos s’hi unei­xen més enti­tats col·laboradores.

Un dels grans reclams serà l’ex­po­si­ció que revi­sa la tra­jec­tò­ria crea­ti­va de Jai­me Hayon, la pri­me­ra a la Comu­ni­tat Valen­cia­na, que podrà dis­­fru­­tar-se en la Sala Ferre­­res-Goe­r­­lich entre octu­bre i abril de 2023. El dis­sen­ya­dor, amb base crea­ti­va a Valèn­cia, ha sigut desig­nat Pre­mi Nacio­nal de dis­seny 2021 per ser un gran refe­rent del dis­seny espan­yol a esca­la inter­na­cio­nal. S’ha con­ver­tit en tot un ambai­xa­dor d’àm­bits com la il·luminació, el mobi­lia­ri, hàbi­tats i el dis­seny per a espais públics grà­cies al seu domi­ni de l’es­cul­tu­ra, l’ar­te­sa­nia i l’in­te­rio­ris­me.

A par­tir de l’11 de febrer, el públic des­co­bri­rà per què els objec­tes tenen aques­ta for­ma, com van nài­xer i com fun­cio­nen amb ‘Per què soc així?’, una expo­si­ció comis­sa­ria­da per Juli Cape­lla que ini­cia la pro­gra­ma­ció expo­si­ti­va copro­duï­da amb la capi­ta­li­tat. Amb el suport de la Dipu­tació de Valèn­cia, la mos­tra reuneix part de la col·lecció Pérez de Albé­­niz-Ber­­ga­­sa.

“Sedes taronges. Fruites de disseny”

Tirant la vis­ta arre­re, al maig arri­ba ‘Sedes taron­ges. Frui­tes de dis­seny’, un pro­jec­te de recu­pe­ra­cio? de la grà­fi­ca exis­tent entorn de les mar­ques de frui­tes amb focus en dis­senys creats des de final dels anys cin­quan­ta copro­duï­da amb Cen­tro­Cen­tro. La imat­ge que embo­li­ca les frui­tes és part de la grà­fi­ca quo­ti­dia­na dels con­su­mi­dors d’Es­pan­ya i d’Eu­ro­pa i amb la mos­tra es realça el valor del tre­ball de crea­dors i disen?adores i dis­sen­ya­do­res locals, mol­tes vega­des des­co­ne­guts, emmar­cant el seu tre­ball en l’am­bient de dis­seny con­tem­po­ra­ni.

Tam­bé al maig es podrà dis­fru­tar de ‘Play With Design’, una pro­duc­ció del Cen­tre del Car­me amb l’es­tu­di valen­cià Milim­bo con­ce­bu­da com un iti­ne­ra­ri que mos­tra i faci­li­ta mate­rials amb què poder inter­ac­tuar en un cons­tant dià­leg entre joc i dis­seny. Interpel·la el visi­tant a pren­dre part acti­va d’a­ques­ta com a crea­dor. La ini­cia­ti­va es pro­po­sa evi­den­ciar que el dis­seny no és alié a nin­gú i que està més pre­sent en les nos­tres vides del que creiem, com una eina per a l’a­pre­nen­tat­ge i el des­en­vo­lu­pa­ment humà.

“Nude. 20 anys, 20 dissenyadors”, al juliol

Al juliol es podrà visi­tar ‘Nude. 20 anys. 20 dis­sen­ya­dors’, una expo­si­ció copro­duï­da tam­bé amb Fira Hàbi­tat Valèn­cia que mos­tra una vin­te­na de dis­senys pre­sen­tats en el Saló Nude. L’ex­po­si­ció se cen­tra en l’im­por­tant rol que ha tin­gut el Saló Nude com a pedre­ra de talent valen­cià a tra­vés de vint casos d’è­xit selec­cio­nats per un comi­té d’ex­perts. En els seus 20 anys de tra­jec­tò­ria con­ti­nua sent la pla­ta­for­ma de refe­rèn­cia nacio­nal per a la inter­na­cio­na­litza­ció del dis­seny emer­gent d’Es­pan­ya.

“Escenaris d’un futur pròxim”

Final­ment, amb ‘Esce­na­ris d’un futur prò­xim’, el públic podrà conéi­xer com seran els nos­tres entorns domès­tics en un futur no molt llun­yà. Espais i dis­senys futu­ris­tes, ver­sem­blants al mateix temps, que reflec­tei­xen els can­vis en estil de vida que ja hui aguai­tem a tra­vés d’a­quests espais no tant d’u­na mane­ra dis­rup­ti­va i utò­pi­ca, sinó a par­tir de qües­tions que estan sobre la tau­la des del segle pas­sat i que fins ara no s’ha­vien sin­cro­nitzat amb una socie­tat amb una men­ta­li­tat tan ober­ta al can­vi com l’ac­tual. Tachy Mora és la comis­sà­ria d’a­ques­ta expo­si­ció, en la qual par­ti­ci­pen Cam­bres Design, Nah­trang, Eli Gutié­rrez, Julia Esqué, Marc Morro, Jau­me Ramí­rez, Cier­to Estu­dio, Sil­via Ceñal, Ale­jan­dra Gan­­día-Bla­s­­co, Rocío Gam­bín i Arqueha, entre altres.

Falles i tallers inclusius amb el disseny com a fil conductor

A més de les expo­si­cions, el Cen­tre del Car­me és esce­na­ri de nom­bro­sos actes de Valèn­cia Capi­tal Mun­dial del Dis­seny 2022. El pri­mer d’a­quests serà una con­fe­rèn­cia a càrrec de Maru­se­la Gra­nell, ”La expe­rien­cia esté­ti­ca, puen­tes hacia el futu­ro’, en què es con­tem­pla­rà el feno­men de l’art i l’es­tè­ti­ca de for­ma pano­rà­mi­ca i es traça­ran ponts de la inter­pre­ta­ció que comu­ni­quen èpo­ques i perío­des, inten­tant dilu­ci­dar quins són aquests ponts, que, com forats de cuc, ens llan­cen cap al futur.

Amb la mira­da posa­da en les Falles, hi hau­rà un con­junt d’ac­ti­vi­tats bate­jat com ‘FOC: Falles, Tra­di­tion and Local Design’. Es pre­sen­ta­rà ‘Una cri­da a la fes­ta. Guia dels car­tells de les falles (1929–2021)’, de Gil Manuel Her­nán­dez Mar­tí; el lli­bret de falla ‘Dis­sen­yar Ico­nes’, diri­git per l’As­so­cia­ció Cul­tu­ral Falla Pen­ya el Moca­dor de Sagunt, que refle­xio­na sobre unes fes­tes més inno­va­do­res i sos­te­ni­bles; el lli­bre ‘FOC, dise­ñar el fue­go’, de José Fran­cis­co Car­si Nava­rro, que mos­tra les carac­te­rís­ti­ques de les falles al món; l’as­saig aca­dè­mic ‘Mate­rials per a una teo­ria estè­ti­ca de les falles expe­ri­men­tals’, de Román de la Calle, i la con­fe­rèn­cia ‘Bur­ning Man: a living labo­ra­tory for civic design’, amb la par­ti­ci­pa­ció de Stuart Man­grum.

Tallers per al públic infantil

A això se sumen dos tallers diri­gits al públic infan­til amb neces­si­tats espe­cials. El pri­mer d’a­quests, Blou­bu, un joc de tau­la d’alt nivell edu­ca­tiu, per a xiquets i xique­tes d’en­tre 5 i 10 anys amb tras­torns en la par­la, el llen­guat­ge o la comu­ni­ca­ció. Exis­teix en el mer­cat poc mate­rial espe­cia­litzat, amb fal­ta d’a­trac­tiu. L’ob­jec­tiu d’a­quest pro­jec­te con­sis­teix a moti­var de mane­ra grà­fi­ca els xico­tets per­què puguen des­en­vo­lu­par i tre­ba­llar capa­ci­tats com la memò­ria, l’a­ten­ció, la intel·ligència emo­cio­nal, la comu­ni­ca­ció, l’au­to­no­mia o la coope­ra­ció, així com des­per­tar el seu inte­rés, crea­ti­vi­tat i ima­gi­na­ció.

I, en segon lloc, el pro­jec­te La Inclu­si­va, de Meno­ses­mas. Aquest pre­tén ser una eina per a la divul­ga­ció i difu­sió de la llen­gua de sig­nes i el brai­lle a tra­vés de la crea­ció d’un alfa­bet inclu­siu. En aquest cas, gene­rant una tipo­gra­fia que igua­le i unis­ca els dos sis­te­mes de comu­ni­ca­ció amb el sis­te­ma par­lat i/o escrit i fomen­te el debat sobre la rela­ció i el paper del dis­seny amb la inte­gra­ció i la supres­sió de barre­res de comu­ni­ca­ció.