Vicent Monsonís i Chema Cardeña són els coguionistes d’esta producció amb equip 100% valencià, rodada en localitzacions valencianes i en llengua valenciana, que aposta per la consolidació de la cinematografia autòctona, capaç d’eixir d’allò autoreferencial per a contar històries universals.

El llen­guat­ge de l’art és uni­ver­sal i en este cas, Sha­kes­pea­re par­la valen­cià a Un cer­cle en l’aigua, pel·lícula 100% valen­cia­na que arri­ba als cine­mes este cap de set­ma­na.

El 6 de novem­bre els ABC Park acu­llen l’estrena comer­cial d’este film, que ha pas­sat per la darre­ra edi­ció de La Mos­tra i que tras­lla­da a l’espectador a l’Anglaterra isa­be­li­na, amb una tra­ma reple­ta de sus­pens, acció i els prin­ci­pals temes ‘sha­kes­pe­rians’: l’ambició, la traï­ció, l’amor o el desig.

És una pro­duc­ció que difí­cil­ment s’haurien atre­vit a fer els angle­sos, ja que posa en qües­tió l’autoria d’obres mes­tres com ara Romeu i Julie­ta, Ote­llo, El Mer­ca­der de Venè­cia o Ham­let, per citar-ne només algu­nes. I ho fa seguint les teo­ries ‘mar­lo­wia­nes’, que assen­ya­len a Chris­topher Mar­lo­we, un escrip­tor famós a l’època i que va des­apa­rèi­xer en estran­yes cir­cums­tàn­cies, com el ver­ta­der crea­dor de les peces que s’han atri­buït a Sha­kes­pea­re.

20 anys d’un projecte que per fi arriba a les sales de cinema

Un cer­cle en l’aigua naix com a pro­jec­te del seu direc­tor, Vicent Mon­so­nís, qui va que­dar enci­sat pel text de l’obra tea­tral La Estan­cia.

Escri­ta per Che­ma Car­de­ña, l’autor tam­bé va pujar a l’escenari per a inter­pre­tar l’espectacle junt amb Juan Car­los Garés a la seua estre­na, en 1995. Aque­lla va ser la pri­me­ra pro­duc­ció de la com­pan­yia valen­cia­na Arden i va rebre nom­bro­sos reco­nei­xe­ments, com el Pre­mi de la Crí­ti­ca Valen­cia­na o el Pre­mi Buta­ca, ator­gat pel públic bar­ce­lo­ní.  Cinc anys des­prés el seu lli­bret va arri­bar a mans de Mon­so­nís i, des d’eixe moment, el pro­jec­te de por­tar La Estan­cia a la gran pan­ta­lla va pren­dre diver­sos for­mats en dife­rents intents, al llarg de dues dèca­des.

“Tro­bar el fina­nça­ment per a fer una pro­duc­ció cine­ma­to­grà­fi­ca és molt com­pli­cat. Les tele­vi­sions nacio­nals són qui més poden apor­tar i quan vas a Madrid amb una pro­pos­ta amb equip artís­tic i tèc­nic valen­cià, lide­rat per pro­fes­sio­nals d’ací, no els inter­es­sa. Ens veuen com una cine­ma­to­gra­fia menor, peri­fè­ri­ca”, expli­ca el direc­tor.

Les aju­des de l’IVC (Ins­ti­tut Valen­cià de Cul­tu­ra) i À Punt Mèdia final­ment han fet pos­si­ble este pro­jec­te, que ser­veix per demos­trar la qua­li­tat del tre­ball cine­ma­to­grà­fic que es pot fer a la Comu­ni­tat Valen­cia­na.

Un atrevit thriller históric que passa de l’escenari a la pantalla

Els pro­ta­go­nis­tes d’Un cer­cle en l’aigua són un jove actor aspi­rant a escrip­tor, William Sha­kes­pea­re, i Chris­topher Mar­lo­we, afa­mat autor que es tro­ba per­se­guit per la jus­tí­cia a cau­sa del seu rebuig a la reli­gió quan catò­lics i pro­tes­tants cons­pi­ren al vol­tant de la rei­na Eli­sa­beth I. La sem­bla­nça físi­ca entre amb­dós por­ta­rà Mar­lo­we a pro­­po­­sar-li a Sha­kes­pea­re que es faça pas­sar per ell. A can­vi, l’a­ju­da­rà a con­­ve­r­­tir-se en un gran dra­ma­turg. Un pac­te que pot aca­bar mar­cant les seues vides i, potser tam­bé, la his­tò­ria de la lite­ra­tu­ra.

Barre­jant fic­ció i dades his­tò­ri­ques, esta tra­ma juga amb l’argumentari de les teo­ries que dub­ten que un jove sen­se for­ma­ció ni expe­rièn­cia vital fora capaç d’escriure obres cime­res de la dra­ma­túr­gia uni­ver­sal. “A l’obra de tea­tre açò era un com­ple­ment de la tra­ma, que esta­va molt més cen­tra­da en la rela­ció per­so­nal que s’estableix entre els dos pro­ta­go­nis­tes i al tea­tre isa­be­lí. Era un espec­ta­cle molt inti­mis­ta. Men­tre que el pas al cine­ma ha per­mès donar un toc molt més de sus­pens. Mon­so­nís ha ator­gat molt de pes a la recrea­ció his­tò­ri­ca, al con­text con­vuls que envol­ta­va els dos per­so­nat­ges, amb una tra­ma d’espionatge ple­na d’acció”, comen­ta Car­de­ña. Un nou punt de vis­ta sobre el retro­ba­ment d’estes dos figu­res lite­rà­ries dis­po­sa­des a men­­jar-se el món, ple­nes de les emo­cions vitals que carac­te­ritza­ven als seus per­so­nat­ges: la pas­sió, l’avarícia, l’interès, el valor.