El pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia i direc­tor de la revis­ta Mèto­de, Mar­tí Domín­guez, ha guan­yat la ter­ce­ra edi­ció del Pre­mi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any amb L’esperit del temps (Proa, 2019), una his­tò­ria de fic­ció basa­da en fets reals que narra les memò­ries d’un cien­tí­fic aus­tríac que es va posar, com gran part de la comu­ni­tat cien­tí­fi­ca del moment, al ser­vei del nazis­me.

«L’esperit del temps és un lli­bre escrit amb l’objectiu d’alertar de l’arribada de la ultra­dre­ta a tants paï­sos del món, entre ells Espan­ya», ha decla­rat l’autor en el seu dis­curs, i ha remar­cat que la novel·la és pura fic­ció tot i que con­té ele­ments de la reali­tat com el nom d’alguns per­so­nat­ges. El guar­dó ha estat entre­gat pel vice­pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Mar­cel Mau­ri de los Ríos, i està dotat amb 20.000 euros direc­tes i 5.000 euros més per a la pro­mo­ció del lli­bre.

El pre­mi l’ha triat un jurat inde­pen­dent for­mat per Rosa Cabré Mon­né, Maria Das­ca Bata­lla, Car­me Gre­go­ri Sol­de­vi­la, Oriol Izquier­do Llo­pis i Xavier Pla Bar­be­ro. En les ante­riors edi­cions, els pre­miats van ser Raül Garri­ga­sait per ​Els estranys i Mar­ta Orriols per Apren­dre a par­lar amb les plan­tes. 

Mar­tí Domín­guez és biò­leg, escrip­tor, perio­dis­ta i direc­tor de la revis­ta Mèto­de. Com­bi­na la seua tas­ca de pro­fes­sor de Perio­dis­me a la Uni­ver­si­tat de Valèn­cia amb la divul­ga­ció cien­tí­fi­ca i l’escriptura de novel·les i assa­jos com Les con­fi­dèn­cies del com­te Buf­fon (1998), El secret de Goethe (1999), El retorn de Vol­tai­re (2007), El fra­cas­sat (2013), El som­ni de Lucre­ci (2013), La sega (2015), o L’assassí que esti­ma­va els lli­bres (2017), obres que l’han con­so­li­dat com a un dels autors més relle­vants de la llen­gua cata­la­na en l’actualitat. En el seu dis­curs d’agraïment, Mar­tí Domín­guez ha decla­rat que les seues obres són un «viat­ge intel·lectual» moti­vat per la inten­ció d’anar al fons i a la trans­cen­dèn­cia de les coses.

El paper dels cien­tí­fics en la legi­ti­ma­ció de les actua­cions i la polí­ti­ca nazi ha pro­ta­go­nitzat tam­bé el mono­grà­fic 102 de la revis­ta Mèto­de: Cièn­cia i nazis­me. La incon­fes­sa col·laboració dels cien­tí­fics amb el nacio­nal­so­cia­lis­me. En aquest núme­ro diver­sos espe­cia­lis­tes abor­den des de diver­ses pers­pec­ti­ves l’alt nivell de col·laboració que va haver entre gran part del món aca­dè­mic amb els prin­ci­pis del nacio­nal­so­cia­lis­me.