La Fil­mo­te­ca pro­gra­ma un cicle de huit pel·lícules que Ken­ji Mizo­gu­chi (1898–1956) va diri­gir en la dèca­da dels cin­quan­ta, l’úl­tim perío­de de la seua bri­llant carre­ra cine­ma­to­grà­fi­ca. En aques­ta dèca­da, el cine­ma japo­nés es va cen­trar fona­men­tal­ment en el cine­ma his­tò­ric, des­prés de l’è­xit de Kuro­sa­wa amb Rasho­mon. “Top Mizo­gu­chi” es podrà veu­re a La Fil­mo­te­ca de Valèn­cia del 5 de març al 9 d’a­bril.

El cicle s’i­ni­cia el dimarts, 5 de març, a les 18:00h, amb la pro­jec­ció a la sala Ber­lan­ga de La seño­ri­ta Oyu (1951), un esti­litzat i fosc melo­dra­ma que refle­xio­na sobre la per­vi­vèn­cia asfi­xiant de cer­tes tra­di­cions ances­trals i sobre el difí­cil paper de la dona en la socie­tat nipo­na des­prés de la Sego­na Gue­rra Mun­dial.

Mizo­gu­chi no va ser una excep­ció i tam­bé es va inter­es­sar pel gène­re his­tò­ric, com ho demos­tren qua­tre dels títols pro­gra­mats, que figu­ren entre els millors de la seua fil­mo­gra­fia. Men­tre El inten­den­te Sansho (1954), Cuen­tos de la luna páli­da (1953) i Los aman­tes cru­ci­fi­ca­dos (1954) estan ambien­tats en el Japó feu­dal, La empe­ra­triz Yang Kwei Fei (1955) se situa en la Xina del segle VIII.

Tam­bé figu­ren en el cicle Los músi­cos de Gion (1953), La mujer cru­ci­fi­ca­da (1954) i La calle de la ver­güen­za (1956), tres retrats lúcids sobre el món de la pros­ti­tu­ció i les geishes. Ken­ji Mizo­gu­chi sem­pre va prio­ritzar el pro­ta­go­nis­me feme­ní en les seues pel·lícules.

Aquest cicle supo­sa una opor­tu­ni­tat úni­ca per a gau­dir de clàs­sics del cine­ma japo­nés en noves còpies digi­tals. En el cas d’ El inten­den­te Sansho, Cuen­tos de la luna páli­da i Los aman­tes cru­ci­fi­ca­dos, aques­tes còpies són el fruit d’u­na res­tau­ra­ció minu­cio­sa fina­nça­da, entre altres ins­ti­tu­cions, per The Film Foun­da­tion, la com­pan­yia de con­ser­va­ció fíl­mi­ca de Mar­tin Scor­se­se.

El inten­den­te Sansho