Espan­ya. Van­guar­dia Artís­ti­ca i Reali­tat Social. 1936–1976; una anto­lò­gi­ca de l’es­cul­to­ra valen­cia­na Ánge­les Mar­co; un pro­jec­te espe­cí­fic vin­cu­lat a les falles d’An­na Mala­gri­da i l’ex­po­si­ció “Habi­tar la Medi­te­rrà­nia”, com­pos­ta d’o­bres pro­ce­dents del Lou­vre, el MACBA, el Museu Arqueo­lò­gic Nacio­nal de Nàpols o dels Museus Capi­to­lins de Roma, seran les pro­pos­tes expo­si­ti­ves de l’I­VAM per a la pro­pe­ra tar­­dor-hivern.

El 13 de setem­bre s’i­nau­gu­ra­rà Espan­ya. Van­guar­dia Artís­ti­ca i Reali­tat Social. 1936–1976, títol que es va donar a l’ex­po­si­ció que repre­sen­ta­va a Espan­ya en el Pave­lló Inter­na­cio­nal dels jar­dins de la Biennal de Venè­cia el 1976. L’IVAM con­ser­va prop de 40 obres d’a­que­lla mos­tra sig­na­des per Picas­so, Miró, Josep Renau, Euse­bio Sem­pe­re, Anto­nio Tàpies, Equip Crò­ni­ca, Eduar­do Arro­yo, Andreu Alfa­ro o Alber­to Cora­zón.

Obra “El día que apren­dí a escri­bir con tin­ta”, del Equi­po Cró­ni­ca

Una col·lecció que s’ha con­ver­tit en fona­men­tal per a com­pren­dre la pro­duc­ció artís­ti­ca a l’es­tat espan­yol durant el segle pas­sat. Podran veu­re obres que van estar a l’Ex­po­si­ció Inter­na­cio­nal de París en 1937 i els avant­guar­dis­tes a l’e­xi­li, fins als plan­te­ja­ments més recents, vin­cu­lats a l’art con­cep­tual, pas­sant per les ten­dèn­cies pro­pe­res al pop i el rea­lis­me social. Això va con­tri­buir a la cons­truc­ció d’un nou relat de la his­tò­ria de l’art d’Es­pan­ya durant aquests 40 anys, deter­mi­nant el que s’as­su­meix en l’ac­tua­li­tat.

El 27 de setem­bre, una selec­ció d’es­cul­tu­res, dibui­xos i mate­rial d’ar­xiu inè­dit de la valen­cia­na Ánge­les Mar­co (Valèn­cia, 1947–2008) s’instal·laran a la Gale­ria 7 en una mos­tra anto­lò­gi­ca sota el títol Ánge­les Mar­co. Ver­ti­gen. Fins el 6 de gener de 2019 es podran veu­re les crea­cions d’u­na de les artis­tes que va pro­ta­go­nitzar la reno­va­ció de l’es­cul­tu­ra a Espan­ya entre els 80 i 90 del segle XX. L’IVAM, dins de la seva línia de donar visi­bi­li­tat a les veus feme­ni­nes que s’han man­tin­gut al mar­ge del dis­curs his­to­rio­grà­fic ofi­cial, pre­sen­ta una gran expo­si­ció anto­lò­gi­ca dedi­ca­da a aques­ta crea­do­ra fona­men­tal.

Anna Mala­gri­da (Bar­ce­lo­na, 1970) des­en­vo­lu­pa­rà un pro­jec­te espe­cí­fic per al museu vin­cu­lat amb les Falles, ¿A on van ser les cen­dres? Mala­gri­da se ser­vi­rà de les cen­dres com un ele­ment que està al mar­ge de la fes­ta però que és la repre­sen­ta­ció del que una vega­da va exis­tir i el com­pa­ra­rà amb la foto­gra­fia. Entre el 25 d’oc­tu­bre i el 24 de febrer de 2019 a tra­vés d’a­ques­ta expo­si­ció podrà des­­co­­brir-se la noció de ras­tre i emprem­ta, que nei­xen de l’ob­ser­va­ció del pro­cés de reco­lli­da de les cen­dres de les Falles i els seus actors: agents de nete­ja, con­duc­tors de camions, empleats d’a­bo­ca­dor, que a tra­vés dels seus relats dona­ran una nova for­ma a l’ex­pe­rièn­cia de la fes­ta.

El 28 de novem­bre arri­ba­rà l’úl­ti­ma expo­si­ció de l’any, Habi­tar la Medi­te­rrà­nia, que es podrà visi­tar fins al 14 abril de 2019. Idea­da per Jose Miguel G. Cor­tés i des­en­vo­lu­pa­da pel doc­tor en arqui­tec­tu­ra i pro­fes­sor Pedro Aza­ra, està dedi­ca­da a les for­mes de vida en l’àm­bit geo­grà­fic i cul­tu­ral medi­te­rra­ni. El pro­jec­te se cen­tra en grans assen­ta­ments urbans i ciu­tats, sovint por­tuà­ries, per exem­ple, la polis gre­ga es con­fi­gu­ra­va no com a for­ma d’ha­bi­tar l’es­pai sinó com a for­ma d’or­de­nar la vida comu­ni­tà­ria. Més infor­ma­ció: www.ivam.es